"If You Blink, You'll Miss it"
TAG Gallery
7571 Melrose Ave.
Hollywood, Los Angeles, CA 90046 U.S.A.

Opening: Friday December 9th, 7-11 pm
Dec. 9th - Dec. 30th, 2011
Granacas, video installation. Quim Tarrida
“If You Blink, You'll Miss It” és la primera exposició de l'artista Quim Tarrida als Estats Units. Aquest treball està inclòs dins el projecte Subherois, que engloba gran part de la multidisciplinària producció dels darrers anys de l’artista. El títol prové d’una expressió que pertany a l’argot emprat en l’ambient cinematogràfic per a designar les imatges subliminals inserides en algunes seqüències i que resulten imperceptibles per a l’ull humà.

L’exposició consisteix en una aproximació a l’univers personal de Quim Tarrida, que ell mateix designa com a Món Subcutani, un microcosmos habitat per éssers estranys, metamòrfics i vírics, autèntics antiherois en el límit d’allò sinistre. Projeccions del jo o alter egos neo-pop, personatges de l’ultra món, que composen un imaginari únic i prodigiós i que prenen forma a través d’una sèrie d’obres escultòriques, edicions limitades realitzades en ceràmica i dibuixos, d’entre els quals destaquen peces clàssiques de la seva iconografia com Subsub Family, The Soldier, Subcutanian Ninja, Oh Gaar o les darreres produccions, Relaxing in Blue i The Monkey Knows.

“If You Blink, You'll Miss It” es la primera exposición del artista Quim Tarrida en los Estados Unidos. Este trabajo está incluido en el proyecto Subhéroes, que engloba gran parte de la multidisciplinaria producción de los últimos años del artista. El título proviene de una expresión que pertenece al argot utilizado en el ambiente cinematográfico para designar las imágenes subliminales inseridas en algunas secuencias y que resultan imperceptibles para el ojo humano.

La exposición consiste en una aproximación al universo personal de Quim Tarrida, que él mismo designa como Mundo Subcutáneo, un microcosmos habitado por seres extraños, metamórficos y víricos, auténticos antihéroes en el límite de lo siniestro. Proyecciones del yo o alter egos neo-pop, personajes del ultramundo, que componen un imaginario único y prodigioso y que toman forma a través de una serie de obras escultóricas, ediciones limitadas realizadas en cerámica y dibujos, entre los que destacan piezas clásicas de su iconografía como Subsub Family, The Soldier, Subcutanian Ninja, Oh Gaar o sus últimas producciones, Relaxing in Blue y The Monkey Knows.

“If You Blink, You'll Miss It” is the artist Quim Tarrida's first exhibition in the United States. This project is part of the Subheroes Project, which includes a large part of the artist's multi-disciplinary production from the past few years. The title is derived from a film industry jargon term, which is used to refer to subliminal images inserted in some sequences, and which are imperceptible to the naked eye.

The exhibition consists of an approach to the personal universe of Quim Tarrida, which he himself calls the Subcutanian World, a microcosm inhabited by strange, metamorphic and viral beings, true anti-heroes on the verge of the uncanny. Projections of the self or of Neo-pop alter egos, ultra-world characters, compose a unique and prodigious imaginary, and attain form through a series of sculptural pieces, limited ceramic editions, and drawings, notable among which are classical pieces from his iconography, such as Subsub Family, The Soldier, Subcutanian Ninja, Oh Gaar, or his latest productions, Relaxing in Blue and The Monkey Knows.

GRANACAS logo
GRANACAS logo
GRANACAS logo

JOCS FEROTGES
per Jordi Costa

Quim Tarrida (Barcelona, 1967) reivindica la immaduresa com a resistència militant i les mitologies de la infància com a territori de combat. Des de la seva particular Zona de Subcultura, l’artista perverteix icones, articula línies genealògiques entre el mite i el joc camuflat d’innocència i revela mecàniques d’adoctrinament marcial sota el miratge d’allò lúdic. Lluny de la ironia pop i d’un cinisme estèril, el seu discurs rastreja, en les formes de la cultura popular, aquells nusos de tensió que permeten impugnar un present en què la violència que tot ho mou s’ha amagat rere la disfressa d’allò amable, d’allò aparentment innocu. En suma, d’allò seductor.

La joguina, l’ídol religiós i l’heroi del monumentalisme totalitari es fonen en un mateix objecte per qüestionar les tènues línies divisòries que separen l’àmbit de la innocència de les successives instrumentalitzacions de l’individu en el món adult. La mirada de Quim Tarrida desxifra els soterrats circuits de transfusió de la violència en una realitat antiutòpica que ha sofisticat els seus mecanismes de control fins a disfressar-se de fantasia al servei (i a la mida) de l’usuari.

Art de guerrilla amb profunds coneixements de màrqueting, l’obra Neo-pop de Quim Tarrida combina ecos dispars –de Lewis Carroll a Walt Disney, tot passant per Jules Verne, la ciència-ficció dels cinquanta i les estètiques de l’anime– per elaborar artefactes conceptuals explosius. La comunicació subliminal, utilitzada pel llenguatge publicitari com a instrument de control del consumidor, esdevé, en mans de l’artista, una arma d’agitació, una clau per encendre mirades i contemplar un paisatge on, per fi, refulgeixen, incendiats, els significats ocults de l’univers objectual que ens envolta.

Tarrida ha interioritzat el llenguatge de l’enemic i s’ha apropiat de la funcionalitat subversiva de l’humor per començar a esbossar la Guia Secreta de l’inabastable parc temàtic on vivim. I del qual, pel que sembla, no en podrem escapar fàcilment.

JUEGOS FEROCES
por Jordi Costa

Quim Tarrida (Barcelona, 1967) reivindica la inmadurez como resistencia militante y las mitologías de la infancia como territorio de combate. Desde su particular Zona de Subcultura, el artista pervierte iconos, articula líneas genealógicas entre el mito y el juego camuflado de inocencia y desvela mecánicas de adoctrinamiento marcial bajo el espejismo de lo lúdico. Lejos de la ironía pop y de un cinismo estéril, su discurso rastrea, en las formas de la cultura popular, esos nudos de tensión que permiten impugnar un presente donde la violencia que todo lo mueve se ha escondido tras el disfraz de lo amable, de lo aparentemente inocuo. En suma, de lo seductor.

El juguete, el ídolo religioso y el héroe del monumentalismo totalitario se funden en un mismo objeto para cuestionar las tenues líneas divisorias que separan el ámbito de la inocencia de las sucesivas instrumentalizaciones del individuo en el mundo adulto. La mirada de Quim Tarrida descifra los soterrados circuitos de transfusión de la violencia en una realidad anti-utópica que ha sofisticado sus mecanismos de control hasta disfrazarse de fantasía al servicio (y a la medida) del usuario.

Arte de guerrilla con profundos conocimientos de marketing, la obra Neo-pop de Quim Tarrida combina ecos dispares –de Lewis Carroll a Walt Disney, pasando por Julio Verne, la ciencia-ficción de los 50 y las estéticas del anime- para elaborar artefactos conceptuales explosivos. La comunicación subliminal, usada por el lenguaje publicitario como instrumento de control del consumidor, se convierte, en manos del artista, en arma de agitación, en llave para encender miradas y contemplar un paisaje donde, por fin, refulgen, incendiados, los significados ocultos del universo objetual que nos rodea.

Tarrida ha interiorizado el lenguaje del enemigo y se ha apropiado de la funcionalidad subversiva del humor para empezar a esbozar la Guía Secreta del inabarcable parque temático en el que vivimos. Y del que, por lo que parece, no podremos escapar fácilmente.

FEROCIOUS GAMES
by Jordi Costa

Quim Tarrida (Barcelona, 1967) reclaims immaturity as a piece of militant resistance, and childhood mythologies as a battleground. From his own private Subculture Zone, the artist perverts cultural icons, articulates genealogies between myth and play disguised as innocence, and reveals the operation of martial indoctrination under the illusion of the ludic. Far removed from pop irony and sterile cynicism, his discourse searches, among the forms of popular culture, for those nodes of tension which can allow us to challenge a present where the all-powerful violence has hidden behind the mask of kindness, of what is apparently innocuous. In short, of what is seductive.

The toy, the religious idol, or the hero of totalitarian monumentalism melt into the same object in order to question the weak lines of that separate the realm of innocence from that of the successive harnessing of the individual in the adult world. Quim Tarrida's gaze deciphers the buried blood circuits of violence in an anti-Utopian reality which has sophisticated its mechanisms of control until disguising itself as a fantasy at the service (and measured up to) the user.

A guerrilla art form with a deep knowledge of marketing, Quim Tarrida's Neo-Pop work combines disparate echoes - all the way from Lewis Carroll to Walt Disney, with stops at Jules Verne, 1950's Science Fiction and the anime aesthetic - in order to elaborate explosive conceptual artifacts. In the hands of the artist, subliminal communication, as used in advertising as a tool to control the consumer, become a weapon for agitation, a key to ignite gazes and to contemplate a landscape in which, finally, the hidden meanings of the universe of objects that surrounds us shine brightly through the flames.

Tarrida has internalized the language of the enemy, and has appropriated the subversive function of humor to begin sketching a Secret Guide of the boundless theme park we inhabit. And, from which, it seems, we can't easily escape.

Jordi Costa.
Escriptor, periodista i crític de cinema. Escriu sobre cinema, còmic i la cultura popular i, des dels anys noranta, compagina la seva tasca a la premsa escrita amb diversos treballs en ràdio i televisió.

Jordi Costa.
Escritor, periodista y critico de cine. Escribe sobre cine, cómic y la cultura popular y, desde los años noventa compagina su labor en la prensa escrita con diversos trabajos en radio y televisión.

Jordi Costa.
Writer, journalist and film critic . He writes about film, comics and popular culture, and, since the 1990's, he has combined his work in print media with diverse projects in radio and TV.

Con el apoyo de:
MCU          IRL    conca
Con la colaboración de:
TAG_Toy Art Gallery       esvinilo   larara
Agradecimientos:
Aaron Arel, Alfons Conde, Alicia Boldoba, Ben Ehrenreich, Connell Little, Cooper Berella, Cristina Armisen, Chris Brown, Cristina Mora, Dani Montlleó, Eduard Escoffet, Elisa Bernal, Emilio García, Eva Soria, Evru, Ferran Barenblit, Francesc Meseguer, Francesco de Molfetta, Frank Naguyen, Gino Joukar, Gomez Bueno, Grau Alcazar, Jadon Joukar, Jaime Paz, Jordi Costa, Josh Mayhem-Sauer, Juan Redón, Kamen Nedev, Karolin Ravaghi, Lamosca, Lisa Oxley, Magdala Perpinyà, Mar Batalla , Marcos Sobreviela, Marina Rodil , Montse Romaní, Prince Fahad bin Faisal Al Saud, Rebecca Allen, Ricard Zaplana, Roser Asparó, Ruim Rarride, Sho Toys, Silvia Muñoz, SOT ceràmiques, Susan Aumann, Vince Su, Yoonah Kim

© 2011 Quim Tarrida, Barcelona